El vespre del divendres 26 de setembre de 2014, va tenir lloc a la sala d’exposicions del centre cívic la inauguració de la darrera exposició del cicle commemoratiu “Casa del Rellotge 1855-2014”, que a més coincidia amb el 30è aniversari d’activitat del centre com a equipament cultural. Aquesta darrera mostra era molt especial. Havia estat elaborada pel propi centre, cercant en els arxius del mateix centre així com en el fons de l’antic Centre de Documentació Històrica de la Marina-Montjuïc, dipositat actualment a la seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants. Es van buscar imatges, fotografies, i també cartells, fulletons i altres documents, tant d’activitats del propi centre com de les de les associacions o entitats que en algun moment hi residiren a Casa del Rellotge.

Per aquesta raó, es va voler que l’acte impliqués a gent que en un moment o altre hagués tingut una forta relació amb el centre, que fossin representants d’entitats o associacions, o bé professionals lligats a l’activitat de Casa del Rellotge en el decurs dels primers 30 anys de la seva història. L’acte també va comptar amb la presència del llavors regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí.

La festa començava només entrar al centre, ja que es va demanar als músics de El mejor trío de tu vida que amenitzessin tot l’acte. Així que des de mitja tarda, primer al vestíbul i després a la mateixa sala d’exposicions, passant per les escales, vam poder gaudir d’alegres notes de swing-jazz.

Els parlaments van anar a càrrec de la Gemma Escribà, directora del centre, del mateix regidor, i com a representants d’aquests convidats especials, van intervenir-hi Julio Baños, president del Centre de Documentació Històrica de la Marina, que durant molts anys va tenir la seva seu a Casa del Rellotge; Núria Estruga, en representació de la ludoteca Casa dels Colors, que tantes activitats conjuntes fa amb el centre; de Roberto Pérez, en representació del Club de Fotografia Casa del Rellotge, una associació que porta una dècada aixoplugada pel Centre Cívic; i finalment, la Carme Sabater, la professora dels populars tallers de pintura, ceràmica i arts plàstiques des de fa vint anys.

Julio Baños va recordar les múltiples activitats fetes pel mateix centre, com el dia de la castanyada o les disfresses que es feien per Carnaval (figurant que el centre era una casa de pagès o el castell de Port), o el concurs de paelles, etc. També va comentar la magnifica tasca feta pel centre amb les seves activitats pròpies i la gran cohesió que això té de cara als veïns. Va recordar les lluites dels veïns amb la constructora de Can Farrero, fent manifestacions, col·locant pancartes als balcons, reunions, tot per reivindicar l’antiga casa del majordom del Prat de Ca l’Erasme com a Centre Cívic, i la preservació de l’interior de l’illa com a zona verda. Per a ell va ser una agradable festa de retrobaments.

El Roberto Pérez ens va parlar del moment en que un grup d’aficionats a la fotografia que llavors feien tallers a La Bàscula, es troben amb que els cursos s’acaben però que ells volen continuar en contacte i plantejar-se fer coses. És quan arriben a Casa del Rellotge per trobar una manera d’encaixar en la dinàmica del centre. Això es troba en forma d’un intercanvi en el qual ells es comprometen a fer una sèrie d’exposicions anuals, que tant poden ser propostes d’ells com suggerides pel centre o per altres actors del barri. Això, va dir, va ser molt important per a ells, ja que a banda de l’estabilitat que proporciona tenir un lloc a on reunir-se, també tenien la motivació creativa de realitzar les exposicions i un arrelament amb el barri.

Per la seva part, la Núria Estruga de Casa dels Colors, un equipament amb el qual el centre comparteix una sèrie d’activitats anuals fixes, va dir: «Hola, sóc la Núria, responsable de la ludoteca Casa dels Colors, una les les altres “cases” veïnes del barri. Com a tal, amb el Rellotge, fem les coses típiques de bons veïns: passar-nos informació (“Saps que…” ), deixar-nos coses (“Porfa, puc fer unes fotocòpies que se m’ha espatllat l’estri”, o bé “tindries una sala per una activitat que…?”), i fins i tot muntem festes junts (“Ei, que s’acosta el Fantasma!”). La Casa del Rellotge és una casa oberta, on m’he sentit acollida i molt ben tractada des del primer dia. És un referent al barri i li desitjo una llarga vida, de part de tots els companys de l’altra casa, la dels Colors.»

Finalment, la nostra tallerista titular, Carme Sabater, que fa dos dècades que imparteix els seus tallers artístics a una de les sales de la 2a planta, deia: «Vaig arribar a la Casa del Rellotge gairebé per atzar. De seguida em van agradar tant la gent, entusiasta i molt acollidora, com el centre en sí, que és un espai molt maco. Disfruto donant les classes de arts plastiques (ceràmica, pintura, dibuix, esmalts, etc.), i sempre he gaudit i segueixo gaudint de l’ambient dinamic i creatiu del centre.»

Aquell mateix vespre es va presentar el vídeo commemoratiu dels 30 anys de Casa del Rellotge que havia realitzat Carlos Reyes per encàrrec del centre. Naturalment, l’acte va concloure amb el tradicional pica-pica.

Ara us deixem unes imatges de la inauguració.

I aquí teniu el vídeo commemoratiu que ens va fer Carlos Reyes.