La galvanització a Farrero
Per protegir les superfícies del ferro i de l’acer, es sotmetien els diferents productes fets amb aquest metalls a un procés fisicoquímic que permetia dipositar una capa de zinc que els recobria per complert, el galvanitzat en calent. El zinc que els recobreix tot que s’oxida o carbonata crea una capa protectora impermeable.
Els objectes que sortien dels tallers mecànics de la fàbrica, passaven a una secció on es feia una primera neteja, el desengreixat, submergint-les en un àcid rebaixat per eliminar el greix que havien pogut adquirir en el seu procés de elaboració. Una vegada desengreixades, s’havien de decapar, per tal de treure de la superfície totes les traces d’òxid i calamina per deixar així la superfície químicament pura i ben preparada per tal de fixar el zinc. Això es feia submergint-les durant un temps en salfumant, àcid clorhídric diluït.
Els treballadors que feien aquesta tasca, es protegien peus i mans de forma rudimentària, amb trossos vells de sac. aquesta era la secció més perillosa de tota la producció.
Una vegada es feien aquestes dues operacions, les peces es transportaven cap les calderes. Grans calderes horitzontals que contenien el zinc fos a uns 450 ºC. Però, abans de submergir-les en aquest metall líquid, es tractaven les superfícies amb sals de clorur de zinc i clorur amònic que eliminaven qualsevol impuresa que pogués restar. Aquesta part s’anomena el fluxat i es feia en el mateix moment en que l’objecte s’introduïa dins la caldera o gran gresol del galvanitzat. Una vegada dins es procurava que no s’enfonsés molt per evitar que s’enganxessin impureses i grumolls del propi zinc que s’anaven dipositant al fons. El zinc s’adhereix a la superfície, aliant-se amb el ferro i creant d’aquesta manera una capa protectora. Els articles es movien i es treien de les calderes per mitjà d’unes grans estenalles adaptades per aquest procés. Els objectes sortien amb una superfície molt lluenta. La darrera acció era la neteja i el control de qualitat. Els diferents objectes, les galledes, els gibrells, brasers, regadores, gerres i tipus molts diversos d’estris per les granges així com un seguit de peces que procedien d’encàrrecs externs, que es treien de les calderes es passaven per aigua i se’ls eliminaven les impureses. Ja podien ser traslladats al magatzems per ser distribuïts.
Els treballadors que feien aquesta tasca, es protegien peus i mans de forma rudimentària, amb trossos vells de sac. aquesta era la secció més perillosa de tota la producció. Des del punt de vista ambiental obligà a construcció de claraboies en la coberta de la nau.
Text: Oriol Granados, Centre d’Estudis de Montjuïc