Història de Can Mestres

Història de Can Mestres

Fem ara una mica d’història de l’indret amb un text extret de la publicació «Masies de Barcelona» (Angle Editorial/Ajuntament de Barcelona, 2009).

Can Mestres (camí de Can Clos).

“Aquesta masia va ser l’ultima de la zona que va deixar de treballar la terra -el febrer de 1997-, quan l’Ajuntament la va expropiar. La família del pagès Albert Mestres va acceptar l’expropiació amb la condició que la masia i els terrenys que l’envolten es dediquessin a granja-escola. Només amb aquesta condició, acceptada per l’Ajuntament, la família del pagès va abandonar la casa i el barri.

“L’any 1928, on tenim Can Mestres hi havia una casa de pagès d’una sola planta. Aquell any va entrar a treballar-hi com a mosso el jove Bienvenido Mestres i Ferrando, al servei dels amos de la casa, i al cap d’uns quants anys va comprar la casa a la mestressa, de nom Montserrat.

“L’any 1942, com que la masia se li va fer petita, Bienvenido Mestres va enderrocar el sostre de la casa i aprofitant els quatre murs de pedra i la planta baixa, hi va aixecar dos pisos més i la va deixar en l’estat actual. Durant molts anys, la família de Bienvenido va conrear la terra al voltant de la masia, d’on treia tota mena de verdura que ell mateix portava, amb el carro i el cavall, al Born de Barcelona. Aquesta terra la va regar amb l’aigua d’un pou que tenia a la finca fins a la dècada dels anys 1960, quan es van començar a llençar escombraries a Montjuïc. Aquests abocaments van provocar la contaminació del pou, i a partir de llavors van haver de regar amb aigua corrent de la casa. Aquest home de camp tan emprenedor va llogar uns trossos de terra al passeig de la Zona Franca i d’ençà d’aleshores també va sembrar blat i farratge.

“Bienvenido Mestres es va casar amb Maria Oliveras i Enrich, i van tenir sis fills: Carme, Maria, Leonor, Albert, Elena i Jordi. A la mort del pare, l’any 1976, es va fer càrrec de la masia i les terres el fill Albert, que va continuar les tasques de pagès fins que li van expropiar les terres.

“La família Mestres sempre va tenir una bona relació amb el barri, i els més grans així ho corroboren.

“Al principi de la dècada dels noranta del segle passat, els veïns van demanar que es conservés la masia i el terreny que l’envolta. Després de converses i estudis de viabilitat, l’Ajuntament va accedir a no enderrocar la casa i a conservar-hi les terres adjacents.

“L’any 1997 el consistori va lliurar la masia a l’Institut de Parca i Jardins perquè la gestionés. Després de més d’un any de reformes, i d’enderrocar alguns coberts afegits, es van reparar les façanes i se n’adequà l’interior per fer-hi aules d’estudi i els serveis necessaris per a aquest equipament. També es va ordenar el terreny i s’hi feren seixanta-quatre horts urbans.

“El 28 de juny de 1998, en un dia de portes obertes, es va inaugurar la masia de Can Mestres com a granja escola i zona d’horts urbans. Actualment no hi ha tants horts (cinquanta-dos), però l’equipament s’ha enriquit amb una mostra d’animals de granja: conills, cabres, gallines, pollastres, ànecs, coloms, i fins i tot un rusc d’abelles que treballen la mel.

“La casa té planta baixa i dos pisos. Cada plante té 136,89 metres quadrats i l’espai dels horts ocupa una extensió d’11.568 metres quadrats.”

 

Aquesta part està pertany al capítol general sobre els masos del Districte de Sants-Montjuïc. A continuació us posem el text de la fitxa que es troba al final de l’apartat sobre aquest districte:

“La masia de Can Mestres està formada per un sol volum de planta rectangular que destaca per la seva alçada. Consta de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Totes les obertures són d’arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria per les façanes. A nivell del primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un únic balcó. Els angles cantoners de les façanes estan acabats amb carreus pintats de color blanc, que ressalten sobre la tonalitat groga dels murs. A pocs metres de la casa es conserva el pou, pintat de roig i protegit amb un reixat.

“Els orígens de la casa els trobem en una petita casa de pagès construïda al principi del segle XX. Bienvenido Mestres Ferrando hi residia i hi treballava les terres fins que l’any 1942, essent-ne ja propietari, va decidir ampliar-la en alçada, donant-li l’aspecte que presenta en l’actualitat. Les hortalisses que produïa les duia amb carro al mercat del Born de Barcelona. La casa va estar en mans de la mateixa família fins que el 1997 va ser expropiada per l’Ajuntament de Barcelona. Després de restaurar-la, es va habilitar com a equipament municipal que desenvolupa programes educatius adreçats als escolars de Barcelona a través de la xarxa d’horts urbans.

“La família propietaria de la casa va patir els problemes de la guerra i els de la postguerra. En temps d’eufòria republicana, un matí pujaven cap a Montjuïc un grup de militants de la CNT i en veure a la façana de davant de la masia un sant Antoni de Pàdua imprès en unes rajoles, van parar i li van dir al pagès: «Quan tornem, no volem veure aquest sant.» El pagès, que acostumava a encalcinar les parets de la casa, va agafar una galleda, va fer calç molt espessa i va emblanquinar el sant. Quan els sindicalistes van baixar i van veure que ja no hi havia el sant Antoni de Pàdua, es van quedar confosos. Al final els va fer gràcia l’enginy del pagès i van acabar tots rient i deixant còrrer la supressió del sant. Una altra anècdota que s’explica és que, durant la guerra, els pagesos estaven obligats a lliurar les seves verdures i productes del camp a la intendència militar. Una d’aquestes vegades, Bienvenido Mestres, com els altres camperols, va entregar el fruit de la seva suor, però a les autoritats no els va semblar correcte i el van tancar al castell de Montjuïc uns dies. Després de la guerra, el van agafar i el van tancar en un camp de concentració per col·laborar amb la República.”

Curiosament, l’actual tècnic de referència dels horts de Can Mestres, en Vicenç Martínez, donava una versió lleugerament diferent pel que fa als inicis i la relació de Bienvenido Mestres amb el mas per a una de les càpsules de Som la Marina#2 que podeu escoltar prement aquí.

Els textos sobre Can Mestres que es van fer servir en aquesta publicació pertanyen als nostres historiadors locals Ramon Anglès i González i Julio Baños Soria.