Farrero 1936-1939. Elaboració de peces per l’Industria de Guerra
El 1936, la fàbrica va passar a mans dels treballadors i a ser controlada per un comitè, tot i que va mantenir el nom de Farrero. De la família únicament restà a l’edifici José Toló Farrero, nebot del Dr. Farrero i la seva mare, Francisca Farrero Viu.
No fou una de les indústries de guerra controlades per la Generalitat, però, en disposar d’uns tallers mecànics ben equipats, li fou encomanada la fabricació de diferents elements per la indústria de guerra. Com per exemple, les cues de les granades de morter LG1, que el setembre de 1937 arribaren a entregar-se’n 19.100 unitats als magatzems generals, d’on sortien cap a les indústries pròpiament dites com la de Gramenet del Besos, la nº 11 o altres de les 15 que hi havia distribuïdes pel territori català. La més propera a La Marina era la del carrer Parcerisa, la nº 2, dedicada a l’ elaboració de pólvora i altres explosius. Per bé de memòria oral sabem també que a Farrero es feien les cues de bombes d’aviació, els cossos de les granades de mà, i els de les mines submarines. Es documenta igualment la fabricació de xapes de llautó de 1.340mm per 670 mm i 1 mm de gruix, i de 1.400mm per 670 mm de 2mm de gruix, necessàries per la fabricació de beines per fusell o mosquetó Màuser i per altre tipus de munició, fetes també, als tallers d’aquesta fàbrica.
De fet, els encàrrecs es feren a totes les fàbriques que disposaven de mitjans mecànics, com Sangrá, d’ on sortien les espoletes per les granades de morter LG1, o Industries Mecàniques on es realitzaven els esquers de les granades de morter de 81mm, les còfies dels morters del mateix tipus i barres de llautó de diferent gruix i pes.
En ocasions, alguns tallers o petites fàbriques foren confiscades i reutilitzades o equipades per la fabricació de peces diverses, com és el cas de la fàbrica de panots i mosaic hidràulic de Manel Torres, ubicada al camí de l’Esparver nº 1.
Text: Oriol Granados, Centre d’Estudis de Montjuïc