Cronologia Cases Barates
Com vam anunciar, fem una entrada de caire més històric sobre les Cases Barates d’Eduard Aunós. Cal tenir en compte que el pla de vivendes anomenat de Cases Barates va tenir quatre grups o projectes. A banda del de Can Tunis, va haver-hi un al costat del Turó de la Peira, un altre a Bon Pastor i un altre a la ribera del Besós.
———-
1928 – El Patronato de la Habitación de Barcelona, que havia estat creat l’any abans, adquireix a través d’una societat mercantil (Fomento de la Vivienda Popular), els terrenys per edificar un dels quatre polígons de “cases barates” al sud oest de Barcelona, al costat de Can Tunis. El principal objectiu és el de reallotjar als barraquistes de la muntanya de Montjuïc abans de la celebració de l’Exposició Universal de 1929.
1929 – El mes de maig s’inaugura el grup de cases barates de Can Tunis, amb més de mig miler de vivendes –d’entre 30 i 40 m²– d’un total d’uns 2200 al conjunt dels 4 polígons de Barcelona (imatge que encapçala l’article). Aquest rebrà el nom d’Eduard Aunós, que llavors era ministre de Treball, Comerç i Industria de Primo de Rivera.
1931 – Amb la proclamació de la II República, el grup Eduard Aunós passa a anomenar-se de Ferrer i Guàrdia, pedagog i fundador de l’Escola Moderna, que fou afusellat a Montjuïc l’any 1909.
1939 – En acabar la Guerra Civil, el grup torna a dir-se d’Eduard Aunós. Els carrers, que fins aquell moment tenien com a nom números, són rebatejats amb noms de pobles de Catalunya: a l’Eduard Aunós li toquen de pobles de Tarragona.
1945 – Es constitueix l’Instituto Municipal de la Vivienda, que assumeix les funcions del dissolt Patronato de la Habitación.
1948 – Es construeixen poc més de mig centenar de cases al conjunt d’Eduard Aunós. Aquestes edificacions, que anomenen “albergs”, fan 21 m².
1956 – Finalment, l’Instituto Municipal de la Vivienda passa a anomenar-se Patronato Municipal de la Vivienda.
1957 – L’escriptor Francisco Candel, que vivia a les cases barates d’Eduard Aunós, publica la seva segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, ambientada al barri.
1964 – Apareix Els altres catalans, un dels títols més importants de Candel, basat també en vivències de la gent d’Eduard Aunós.
1968 – Reallotjament de veïns de les cases barates de Zona Franca al barri de Cinco Rosas, de Sant Boi de Llobregat.
1971 – El desbordament del Llobregat provoca una greu inundació al barri. És la tercera inundació important que té lloc després de les de 1942 i 1962. Candel publica a Tele/eXprés l’article «Psicosis de inundación».
1972 – S’ofereixen 120 pisos al barri de la Mina per un segon reallotjament.
1985 – El Real Decret Llei 2/1985, o “Decret Boyer”, suprimeix la pròrroga forçosa i permet contractes de lloguer d’un sol any.
Principis dels 90 – Comencen els enderrocs de les velles cases, la construcció de nous habitatges i l’assignació dels pisos. Aquest procés no està exempt de polèmica degut a que en un principi no tots els veïns d’Eduard Aunós podran entrar en el pla.
———-
Bibliografia
LLIBRES:
- Tots els barris de Barcelona, Vol. 6 (La Barceloneta, les Cases Barates, les Vivendes del Congrés, el Bon Pastor, els barris de la Vall d’Hebron); Jaume Fabre i Josep M. Huertas Claveria (Edicions 62; Barcelona, 1976).
- Els altres catalans; Francesc Candel (Edicions 62; Barcelona, 1964).
- Apuntes para una sociología del barrio; Francesc Candel (Ed. Península; Barcelona, 1972).
ARTICLES:
- “De la ciutat-jardí a les cases barates” (a la revista Habitatge, del Patronato Municipal de la Vivienda; Barcelona, 1987).
- “Es remodelen les «Cases Barates»” (a la revista Habitatge, del Patronato Municipal de la Vivienda; Barcelona, 1987).
- “Donde la ciudad cambia su nombre: las Barcelonas de extrarradio” (al webzine Pliego Suelto, desembre de 2012).
- “Ara i abans: Eduard Aunós, l’ànima de les antigues Barates” (a La Marina, novembre de 2014).
- “Els veïns d’Eduard Aunós reclamen més atenció municipal” (a La Marina, maig de 2018).