La societat La Ausiliar de la Industria

El projecte de la societat La Ausiliar de la Industria es va presentar a l’administració el 1852 i una vegada fou autoritzat pel Reial Decret de 29 de juny de 1852, es va contituir, devant el notari Ramon Coll i Graboleda, el 13 d’octubre de 1852 per una durada inicial de trenta anys que es podien prorrogar o dissoldre segons.

La seva funció era bastir una fàbrica dedicada “al aderezo, apresto, tinte y blanqueo de  toda clase de tejidos y articulos, y practicar las demás operaciones auxiliares de la fabricación en varios de los ramos, á que esta se estiende”. Es tractaven tot tipus de teixits, de cotó, lli, llana, seda i totes les seves mescles. De fet,  aquestes eren les mateixes operacions que es feien als antics Prats, però, incorporant als processos les noves tecnologies. Era, doncs, una empresa auxiliar de les veritables industries tèxtils dedicades a la filatura i al tissatge, i integrada en el Ram de l’Aigua.

lasocietat

La societat es constituí amb un capital de 6.000.000 de rals de velló o 300.000 duros, repartit en 3000 accions 2.000 rals o 100 duros que cotitzaven a la Borsa i varen adquirir Industrials tèxtils de Barcelona i Sabadell.

La seu social la tenien al carrer del Carme 116. Inicialment, s’acordà comprar als germans José i Juan Borrau y Cortés “su actual establecimiento de aderezo y aprestos, con toda la maquinaria y efectos en el mismo existentes”, que es trobava en plena activitat al carrer del Carme 115 i es mantindria actiu, però formant part de la nova Societat. Per ubicar una nova fàbrica varen comprar a cens de 12.800 rals a l’any, uns terrenys al terme de Sants. Era el lloc que havia ocupat el prat d’indianes d’Erasme de Gònima, que va ser adquirit al seu nét Erasme de Janer i de Gònima el 15 d’agost de 1853 davant el notari Ramon Coll. Aquest terreny, amb “la casa, noria, fuente, mina, agua y demás que contiene”, era molt apropiat per la seva bona comunicació, situat al peu del camí que porta a la capella de la Mare de Déu de Port –la via de comunicació amb la ciutat– i per la disponibilitat d’aigua mitjançant la xarxa de mines, conduccions i sèquies que feu Erasme de Gònima, així com del canal de la Infanta inaugurat el 1819, aigua que podrien fer servir per ser terres de regadiu, pagant als propietaris el consum que feien. La compra els obligava a mantenir la casa existent i en bones condicions tota la xarxa de mines, canalitzacions i sèquies. Tambè a fer millores en el termini de dos anys per valor de 100.000 rals.

Les reunions de junta general d’accionistes tenien lloc els mesos de febrer a la pròpia fàbrica, i es posava a disposició dels assistents uns carruatges des del carrer del Carme. Així, doncs, la burguesia industrial visitava sovint aquests paratges de la Marina.

Text: Oriol Granados, Centre d’Estudis de Montjuïc