Després de les dues entrades sobre Lámparas “Z”, tanquem la sèrie amb una cronologia històrica de la fàbrica des de la seva fundació l’any 1908 fins al seu tancament l’any 2005, aprofitant també per mostrar un recull d’imatges de la construcció del complex que l’empresa va instal·lar al passeig de la Zona Franca.

———-

1908 – Es constitueix a Barcelona la Sociedad Española de Lámparas Eléctricas “Z” (SELEZ), coneguda comercialment com Lámparas Z. Tenen la seva primera seu al carrer Aribau. El seu objectiu era: “La explotación directa o indirecta en España, en sus colonias, de los inventos patentados relativos a la fabricación de cuerpos conductores de la luz o del calor, producidos por la electricidad que los fundadores de la Sociedad aportarán a la misma.”

Anys 10 – SELEZ comença la seva relació amb l’empresa holandesa Philips, encetant primer un acord de cooperació i assistència tècnica. Amb el temps, Philips acabarà absorbint Lámparas Z.

1926 – Philips s’estableix a Espanya com Philips Ibérica, SA. Lámparas Z s’integra dins d’aquesta nova societat, i comença a produir totes les làmpades pel mercat espanyol. Durant la dècada dels anys 20, l’empresa trasllada la seva seu la cantonada de la Gran Via i el carrer Mèxic, a tocar de la plaça d’Espanya

Anys 40 i 50 – Lámparas Z incrementa la producció i amplia els seus productes: tubs fluorescents, vàlvules i aparells de ràdio, màquines d’afaitar elèctriques… El local de Gran Via se’ls fa petit i adquireixen un solar de 54.600 m² entre el Passeig de la Zona Franca i la carretera del Prat.

1953 – Comença la construcció de la nova factoria. L’enginyer que signa el projecte és Antoni Grau, que dissenyà una fàbrica amb grans finestrals, “con el fin de poder disponer de buena luz cenital y además de gran ventilación”. Aquestes primeres naus van ser aixecades en sentit perpendicular al passeig i es tracta de les instal·lacions que ara ocupen el CAP, la Biblioteca Francesc Candel i El Graner.

1958 – L’activitat productiva i comercial segueix creixent i ampliant-se a nous productes. A mitjans de la dècada s’estableixen torns dobles. Coincidint amb el cinquantenari de la fundació de l’empresa, es completa l’ampliació de la fàbrica iniciada l’any abans. Les noves construccions corren en paral·lel al traçat del passeig. La torre i les naus que s’hi construeixen, obra de l’arquitecte Joan Soteras Mauri, són on a l’actualitat s’hi troben els magatzems Wala i el Centre Pepita Casanellas, amb la Sala d’actes, la OAC i Serveis Socials de la Marina. Cal destacar que en aquesta ampliació es basteix la instal·lació elevada que albergava les oficines de personal i direcció, i que seria enderrocada quan es va tancar la fàbrica. I també la cantina (el que avui és la Sala Pepita Casanellas), que els treballadors feien servir com a menjador però també per altres activitats. A la part del solar no edificada es fa un jardí de grans dimensions, amb vegetació diversa i pensat com un espai pel descans de les treballadores i treballadors.

1959 – El 28 d’agost s’hi cala foc en una d’aquestes darreres naus del complex. Tot i l’aparatositat de l’incendi, l’activitat es reprèn pocs dies més tard: “si grave ha sido, no ha alcanzado el grado de destrucción que en los primeros momentos cabía presumir gracias a la magnífica solidez del edificio, al esfuerzo de los bomberos y al personal de la empresa” (comunicat del 8 d’octubre de 1959). En aquell moment l’empresa, incloent-hi també la fàbrica de Gran Via, constava de 2.400 treballadores i treballadors, el 90% dels quals eren dones, una peculiaritat que es donà gairebé des de la mateixa fundació de Lámparas Z. A les darreres dècades es van anar igualant els percentatges de dones i homes a la plantilla.

Anys 60 i 70 – Philips s’expandeix per Catalunya i tot l’Estat, establint seus i divisions de productes a l’Hospitalet, Sant Boi, Moncada, la Garriga, Guadalajara, Alcalá de Henares o Las Palmas de Gran Canaria, i fins i tot en un altre indret del mateix passeig de la Zona Franca (Miniwatt, divisió de tubs catòdics i components electrònics). Durant aquesta època, Lámparas Z abasteix de bombetes pràcticament tota la conca del Mediterrani.

1982 – El 12 de juny es declara un nou incendi al recinte de Lámparas “Z”, a la mateixa nau que ja es va calar foc 23 anys abans. Com l’altre vegada, poc temps després la fàbrica tornarà a funcionar amb normalitat.

2005 – La deslocalització d’empreses cap a països de l’Est d’Europa, principalment, afectarà greument a les plantes de la Zona Franca Lámparas Z i Miniwatt, que tancaran definitivament aquest mateix any. Tot el recinte del que havia estat Lámparas Z comença a reformar-se per tal de reconvertir les seves instal·lacions per a nous usos tant públics (biblioteca i CAP, 2006; centre cívic, 2007; espai de creació de dansa, 2011) com privats (els magatzems de roba esportiva Wala, un bingo, oficines de lloguer).

Crèdits fotogràfics. Totes les imatges provenent del Fons SELEZ, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Agraïments a la Biblioteca Francesc Candel, a la Fàbrica de Creació El Graner i a l’Arxiu Nacional de Catalunya.