La imatge externa de la fàbrica Farrero, va variar molt poc en relació a la construcció original projectada per l’arquitecte Oriol Mestres per l’Ausiliar de la Industria. Els camps exteriors mantingueren el seu caràcter de terres de conreu que havien tingut ja des del principi.

El primer canvi va ser el retall que va patir pel seu angle posterior oest, motivat per l’obertura del passeig de la Indústria, una gran via que comunicava el carrer Cortes –la Gran Via– amb l’Arsenal Civil i cobria un important col•lector que davallava de Sants fins el mar. Projectat el 1890, no va ser executada l’obra pel Foment d’Obres fins el 1910. Prèviament, els propietaris afectats varen cedir gratuïtament els terrenys, que en el cas d’aquesta fàbrica, era la Societat Catalana del Gas. Al llarg dels primers anys, únicament s’equipà i adequà l’interior de les naus al nou ús. Els tallers on es realitzaven els articles, les seccions de preparació, neteja i decapat per la galvanització, la secció de galvanitzat amb els forns amb el zinc fos, els magatzems, tallers de manteniment, etc.

Les primeres reformes documentades corresponen a una etapa avançada, a l’any 1928, quan es demana el permís per construir uns coberts o naus a l’angle posterior sud i una porta per tal de comunicar aquestes noves edificacions amb el passeig de la Indústria, posteriorment denominat del Port Franc i, avui, de la Zona Franca. Aquesta nova obra, designada amb el nº 14 del passeig, havia d’aixoplugar una activitat molt diferent directament relacionada amb el treball de laboratori del Dr. Farrero: l’envasat dels Lithinés del Dr. Gustin i altres productes que distribuïen els establiments Dalmau Oliveres.

El 1930, es realitzen noves obres afegint uns coberts per la part oest, angle que va ser afectat pel passeig de la Indústria. Poc desprès, el 1931, es demanà el permís per bastir un edifici al costat dret davant la façana principal, destinat a menjador, cuina i garatge. Finalment, el 1934, la construcció d’un nou cobert i un lucernari, justament en la nau del costat dret de l’edifici central, on es trobaven els forns de la secció de galvanitzats. Aquest lucernaris es van anar fent a totes les naus, per millorar les condicions de ventilació i il•luminació natural a tots els ambients de la fàbrica.

Cal destacar, sense saber a partir de quin moment van ser fets, els jardins amb parterres de flors , grans testos i amb una font, tot decorat amb ceràmica, construïts al costat de l’esquerra del passeig de plàtans que, des del carrer de la Mare de Deu de Port, donava accés a la fàbrica. Van ser admirats i gaudits per tot aquells que hi vivien al recinte i els veïns que tingueren el privilegi de poder-los visitar.

Text: Oriol Granados, Centre d’Estudis de Montjuïc